Figura 3
dimecres, 27 d’agost del 2008
dimarts, 26 d’agost del 2008
"La interacció entre les tecnologies de la informació i la comunicació i la societat xarxa: un procés de canvi històric", Manuel Castells
Paradigmes tecnològics
Els sistemes tecnològics evolucionen gradualmentfins que hi ha un gran canvi qualitatiu: una revolució tecnològica que introdueix un nou paradigma tecnològic. Un nou paradigme integra descobriments en un sistema coherent de relacions caracteritzats per la seva sinergia; tant mateix, organitza la gamma disponible de tecnoogies al voltant d'un nucli que incrementa el rendiment de cada una d'aquestes. És a dir, que a l'entorn del nucli d'una revolució tecnològica, en diversos camps convergeixen i s'agrupen tecnologies.
L'informalisme com a nou paradigme tecnològic
- El nou paradigme tecnològic, l'informalisme, sorgeix de la Revolució de les Tecnologies de lla Informació.
- Aquest nou paradigme és important perquè ha eliminat els nous paradigmes, com l'Industrialisme.
- Al llarg de tota la Història sempre ha estat important la informació i els seus soports tecnològics, però el que és nou d'aquest nou paradigme és la tecnologia pel processament de la informació i l'impacte que té aquesta.
- L'informalisme guarda relació amb les revolucions de la microelectrònica i l'enginyeria genètica. Alhora, la microelectrònica (microxips, ordinadors, telecomunicacions) i la enginyeria genètica (descodificació i recombinació del DNA) tenen una convergència teòrica al voltant del paradigme analític de l'activitat en xarxa, l'autoorganització i les propietats emergents; a part si no hi hagués aquesta relació el projecte Genoma Humà no s'hagués pogut completar.
- Característiques de l'informalisme:
a) la seva creixent capacitat de processament tant en termes de volum, com de
complexitat i velocitat gràcies al disseny dels circuits integrats, cosa que ha comportat una reducció en el cos de l'operació.
b) La seva capacitat de recombinació, sobretot tractant-se d'Internet.
c) La seva flexibilitat en la distribució que podra disposar de la capacitat de comunicar-se ne xarxa des de qualsevol indret.
La societat xarxa
- L' informalisme proporciona les bases socials per a un tipus determinat d'estructura social: la societat xarxa, conformada per xarxes d'informació. Les tecnologies augmenten la flexibilitat inherent a les xarxes.
- Les xarxes distribueixen l'activitat i la presa de desicions de node en node seguint un patró interactiu. La importància relativa d'un node rau en la seva capacitat d'aportar a la xarxa informació rellevant.
- Les xarxes segueixen una lògica d'interacció i una lògica binària (inclusió/exclusió).
- La xarxa és un autòmat, és a dir, està programada perper uns actors socials i unes institucions, però imposen la seva lògica estructural.
Estructures fonamentals de la societat xarxa:
1. L'economia global constituïdes sobre xarxes de producció i gestió (xarxes interconnectades i empreses xarxa), caracteritzades per la col·laboració. La complexitat d'aquestes xarxes només pot ser gestionada amb les eines de l'informalisme.
2. La individualització del treball, valorat en funció del a capacitat de reprogramació (món de creativitat i destrucció).
3. L'hipertext (Internet i multimedies) que constitueixen la font de la virtualitat real.
4. La política es converteix en una aplicació de l'hipertext.
5. Canvia la pràctica de l'espai (enllaça indrets allunyats) i del temps (temps atemporal que és igual a compresió i desdibuixament).
6. Els estats nació construeixen institucions internacionals i supranacionals de governança compartida. A més, el procés de descentralització augmenta la flexibilitat en la direcció dels afers públics.
Gènesi del a societat xarxa
La societat xarxa surt de la conincidència accidental.
1. La Revolució de les Tecnologies de la Informació (1970).
2. Procés de reestructuració socioeconòmica (capitalisme-estatisme) gràcies a les transformacions del capitalisme (roductivitat informacional, desregulació, liberalitatzació, privatització, globalització i interacció en xarxa).
3. La redifinició del contracte social entre l'individu i l'estat, i l'individu i el món corporatiu, pels moviments socials de 1960-1970 als EUA.
Gènesi de l'informalisme
1. La Segona Guerra Mundial i la Guerra Freda, on es van produir i desenvolupar la major part de descobriments:
· mercats militars (Advanced Research Projects Agency del Pentàgon, gràcies al qual es va
crear Arpanet, Nationals Laboratorios)
· universitats, centre de recerca d'hospitals i centres sanitaris (Revolució biològica)
2. Empreses de recent creació, que es van convertir en corporacions gegants (ex: Apple) o grans empreses que s'havien reinventat (ex: Nokia).
3. La transformació cultural, la qual actuava mitjançant la cooperació, campartint i seguint la lògica dels codis lliures i les xarxes horitzontals.
Dins un cercle virtuós
La tecnologia i la societat es troben dins el mateix procés històric de canvi. Així mateix, l'informalisme és el paradigme tecnològic sobre el qual s'està formant l'estructura social, tot i que el progrés d'integració és desigual a tot el món, ja que tot depén de l'entorn institucional
s que propicien la innovació i el canvi tecnològic que propicien cada país. La innovació, tan cultural com tecnològica, és l'origen del desenvolupament informacional; i en la llibertat de l'informacionalisme, la ciència i el poder estan interrelacionats dins un cercle virtuós.
Per poder lleguir el article feu click aquí.
Els sistemes tecnològics evolucionen gradualmentfins que hi ha un gran canvi qualitatiu: una revolució tecnològica que introdueix un nou paradigma tecnològic. Un nou paradigme integra descobriments en un sistema coherent de relacions caracteritzats per la seva sinergia; tant mateix, organitza la gamma disponible de tecnoogies al voltant d'un nucli que incrementa el rendiment de cada una d'aquestes. És a dir, que a l'entorn del nucli d'una revolució tecnològica, en diversos camps convergeixen i s'agrupen tecnologies.
L'informalisme com a nou paradigme tecnològic
- El nou paradigme tecnològic, l'informalisme, sorgeix de la Revolució de les Tecnologies de lla Informació.
- Aquest nou paradigme és important perquè ha eliminat els nous paradigmes, com l'Industrialisme.
- Al llarg de tota la Història sempre ha estat important la informació i els seus soports tecnològics, però el que és nou d'aquest nou paradigme és la tecnologia pel processament de la informació i l'impacte que té aquesta.
- L'informalisme guarda relació amb les revolucions de la microelectrònica i l'enginyeria genètica. Alhora, la microelectrònica (microxips, ordinadors, telecomunicacions) i la enginyeria genètica (descodificació i recombinació del DNA) tenen una convergència teòrica al voltant del paradigme analític de l'activitat en xarxa, l'autoorganització i les propietats emergents; a part si no hi hagués aquesta relació el projecte Genoma Humà no s'hagués pogut completar.
- Característiques de l'informalisme:
a) la seva creixent capacitat de processament tant en termes de volum, com de
complexitat i velocitat gràcies al disseny dels circuits integrats, cosa que ha comportat una reducció en el cos de l'operació.
b) La seva capacitat de recombinació, sobretot tractant-se d'Internet.
c) La seva flexibilitat en la distribució que podra disposar de la capacitat de comunicar-se ne xarxa des de qualsevol indret.
La societat xarxa
- L' informalisme proporciona les bases socials per a un tipus determinat d'estructura social: la societat xarxa, conformada per xarxes d'informació. Les tecnologies augmenten la flexibilitat inherent a les xarxes.
- Les xarxes distribueixen l'activitat i la presa de desicions de node en node seguint un patró interactiu. La importància relativa d'un node rau en la seva capacitat d'aportar a la xarxa informació rellevant.
- Les xarxes segueixen una lògica d'interacció i una lògica binària (inclusió/exclusió).
- La xarxa és un autòmat, és a dir, està programada perper uns actors socials i unes institucions, però imposen la seva lògica estructural.
Estructures fonamentals de la societat xarxa:
1. L'economia global constituïdes sobre xarxes de producció i gestió (xarxes interconnectades i empreses xarxa), caracteritzades per la col·laboració. La complexitat d'aquestes xarxes només pot ser gestionada amb les eines de l'informalisme.
2. La individualització del treball, valorat en funció del a capacitat de reprogramació (món de creativitat i destrucció).
3. L'hipertext (Internet i multimedies) que constitueixen la font de la virtualitat real.
4. La política es converteix en una aplicació de l'hipertext.
5. Canvia la pràctica de l'espai (enllaça indrets allunyats) i del temps (temps atemporal que és igual a compresió i desdibuixament).
6. Els estats nació construeixen institucions internacionals i supranacionals de governança compartida. A més, el procés de descentralització augmenta la flexibilitat en la direcció dels afers públics.
Gènesi del a societat xarxa
La societat xarxa surt de la conincidència accidental.
1. La Revolució de les Tecnologies de la Informació (1970).
2. Procés de reestructuració socioeconòmica (capitalisme-estatisme) gràcies a les transformacions del capitalisme (roductivitat informacional, desregulació, liberalitatzació, privatització, globalització i interacció en xarxa).
3. La redifinició del contracte social entre l'individu i l'estat, i l'individu i el món corporatiu, pels moviments socials de 1960-1970 als EUA.
Gènesi de l'informalisme
1. La Segona Guerra Mundial i la Guerra Freda, on es van produir i desenvolupar la major part de descobriments:
· mercats militars (Advanced Research Projects Agency del Pentàgon, gràcies al qual es va
crear Arpanet, Nationals Laboratorios)
· universitats, centre de recerca d'hospitals i centres sanitaris (Revolució biològica)
2. Empreses de recent creació, que es van convertir en corporacions gegants (ex: Apple) o grans empreses que s'havien reinventat (ex: Nokia).
3. La transformació cultural, la qual actuava mitjançant la cooperació, campartint i seguint la lògica dels codis lliures i les xarxes horitzontals.
Dins un cercle virtuós
La tecnologia i la societat es troben dins el mateix procés històric de canvi. Així mateix, l'informalisme és el paradigme tecnològic sobre el qual s'està formant l'estructura social, tot i que el progrés d'integració és desigual a tot el món, ja que tot depén de l'entorn institucional
s que propicien la innovació i el canvi tecnològic que propicien cada país. La innovació, tan cultural com tecnològica, és l'origen del desenvolupament informacional; i en la llibertat de l'informacionalisme, la ciència i el poder estan interrelacionats dins un cercle virtuós.
Per poder lleguir el article feu click aquí.
Negrogle
El motor de cerca de Nergogle és idèntic al de Google i es gestiona mercés al Google Custom Search, oferint doncs la mateixa funcionalitat. Emperó existeix una gran diferencia entre aquests dos navegadors, i es que Negroogle estalvia energia fent us d'un fons de pantalla en color negre consumint fins a un 20% menys. Es creu que una versió en negre de Google permetria un estalvi significatiu d'energia donat l'extens ús que se'n fa d'aquests cercador, tot i que també existeix un cert escepticisme envers l'importància d'aquest estalvi energètic.
Si estás interessat en ajudar a l'estalvi d'energia, fes servir Negroogle com a pàgina d'inici.
Si estás interessat en ajudar a l'estalvi d'energia, fes servir Negroogle com a pàgina d'inici.
Sistemes informàtics
La informàtica
La informàtica és la ciència que estudia el tractament automàtic de la informació per mitjà de màquines electròniques. Aquestes màquines electròniques són els ordinadors, que són unes calculadores electròniques de pròpòsits generals, universals (és a dir, diversos), programables (que serveixen per a diferents finalitats) i digitals.
Per portar a terme el tractament de la informació necessitem un sistema informàtic, que és un conjunt d'equips tècnics, mètodes i procediments organitzats per a la realització de funcions específiques del processament automàtic de la informació. Aquests processos de la informació són: crear, emmagatzemar, recuperar, transmetre, rebre, copiar, modificar i destruir.
Així doncs, el tractament de la informació es pot expressar:
La informàtica és la ciència que estudia el tractament automàtic de la informació per mitjà de màquines electròniques. Aquestes màquines electròniques són els ordinadors, que són unes calculadores electròniques de pròpòsits generals, universals (és a dir, diversos), programables (que serveixen per a diferents finalitats) i digitals.
Per portar a terme el tractament de la informació necessitem un sistema informàtic, que és un conjunt d'equips tècnics, mètodes i procediments organitzats per a la realització de funcions específiques del processament automàtic de la informació. Aquests processos de la informació són: crear, emmagatzemar, recuperar, transmetre, rebre, copiar, modificar i destruir.
Així doncs, el tractament de la informació es pot expressar:
DADES > PROCÉS > RESULTAT
Informàtica i ciències de la comunicació
Les ciències de la comunicació i les de informàtica tenen una relació força estreta, ja que les dos tenen el mateix objecte d'estudi, la informació i la seva comunicació.
Partint d'aquí, podem parlar de tres models diferent de comunicació interpersonal:
· Model de Wienner (1948) basat en un esquema circular de feedback
· Model de shannon (1949) basat en un esquema linial amb una concepció telegràfica de la
comunicació
· Model orquestral (Bateson, Hall o Goffman) on la comunicació és veu com un procés molt
més complex integrat per diferents formes de comportament, on cada individu participa
en la comunicació, per tant, és un model basat en la participació
Funcions dels sistemes informàtics
1. Representar és la funció essencial de cada llenguatge, que té la finalitat de reproduir de la millor manera possible la realitat material o no material:
· reproducció per mitjà de signes materialment diferents de l'objecte
· l'autonomia dels signes i els llenguatges per produir significats diferents
2. Conèixer, entés com el recurs de les noves tecnologies per emmagatzemar, ordenar i recuperar informacions i, per tant, facilitar l'adquisició de coneixement. Així mateix, la informàtica permet la recerca i la interactivitat de la nformació, on la selecció d'aquesta és molt important atés el gran volum d'informació disponible.
3. Comunicar, segons E. Saperas és la capacitat global de produir, rebre i interpretar tot tipus de símbols en una determinada situació històrica, en una determinada comunitat de cultura i de llengua, a través de la interacció d'uns determinats individus mitjançant l'ús de mediacions. Les TIC formen part de les mediacions tècniques del a comunicació que facilita la interacció amb el sistema i entre individus superant barreres espaials i temporals.
El llenguatge dels ordinadors
La informació dels ordinadors és digital, és a dir, està representada per nombres, per la qual cosa el seu llenguatge també és digital, el qual s'expressa en un sistema digital binari:
8 bits = 1 Byte, 1.024 bytes = 1KiloByte (KB), 1.049.000 bytes = 1MegaByte (MB) i 1.074.000.000 bytes = 1GigaByte (GB)
Però, l'accés a aquesta informació no és linial, sinó aleatoria, per la qual cosa és molt més fàcil la seva manipulació, és a dir, ordenar-la, distorcionar-la, combinar-la, etc.
Elements bàsics d'un ordinador
Maquinari (hardware) -> CPU -> processador
-> memòria principal
-> perifèrics (d'entrada, de sortida i d'entrada-sortida)
Programari (software) -> interfícies (permet la comunicació):
· intèrprets de línia de comandaments (CLI) (ex: Macintosh)
· interfície gràfica d'usuari (GUI)
· interfície mixta
-> sistemes operatius (controla)
-> aplicacions (objectiu concret per l'usuari)
"Els weblogs com a mtjans de proximitat", Eva Domínguez
Estructura, estil i credibilitat:
-La fidelització dels lectors, que busquen respecte, coneixements i capacitat de diàleg, s'aconsegueix gràcies a la credibilitat dels weblogs.
- Estructura bàsica i identificable dels weblogs:
· pàgina principal on hi apareixen les entrades més recents amb un ordre cronològic invers
· informació adicional que engloba la fitxa personal del blogger i els enllaços d'interés o
blogroll (preferències i recomenacions)
- Escriptura informal, col·loquial i d'estil de conversa.
- Els weblogs tenen una localització física a Internet, és a dir, tenen una adreça concreta a la xarxa.
- El blogroll té hipervíncles (PageRank).
- La transmissió de la personalitat és el vehicle de la comunicació en els weblogs.
- La subjectivitat en el llenguatge porta a la proximitat am els lectors.
Integració de la conversa distribuïda:
- Rol actiu del lector com a exercici editorial:
· conversa del comentaris
· conversa indirecte entre bloggers
- textos dialògics hipertextuals
L'importància de les relacions:
- Els weblogs conformen xarxes socials relacionades temàticament esdevenint un sistema de filtrat col·laoratiu. És a dir, un weblogs no existeixen sinó es vist i referenciat, i no és de confiança si no està vinculat pels enllaços hipertextuals a una xarxa social.
- Cada autor i/o lector deixa de ser part d'una audiència de massiva per distinguir-se en petits grups temàtics o d'afinitat, pel que diem que existeix un coneixement més directe del públic.
Per poder lleguir el article feu un click aquí.
-La fidelització dels lectors, que busquen respecte, coneixements i capacitat de diàleg, s'aconsegueix gràcies a la credibilitat dels weblogs.
- Estructura bàsica i identificable dels weblogs:
· pàgina principal on hi apareixen les entrades més recents amb un ordre cronològic invers
· informació adicional que engloba la fitxa personal del blogger i els enllaços d'interés o
blogroll (preferències i recomenacions)
- Escriptura informal, col·loquial i d'estil de conversa.
- Els weblogs tenen una localització física a Internet, és a dir, tenen una adreça concreta a la xarxa.
- El blogroll té hipervíncles (PageRank).
- La transmissió de la personalitat és el vehicle de la comunicació en els weblogs.
- La subjectivitat en el llenguatge porta a la proximitat am els lectors.
Integració de la conversa distribuïda:
- Rol actiu del lector com a exercici editorial:
· conversa del comentaris
· conversa indirecte entre bloggers
- textos dialògics hipertextuals
L'importància de les relacions:
- Els weblogs conformen xarxes socials relacionades temàticament esdevenint un sistema de filtrat col·laoratiu. És a dir, un weblogs no existeixen sinó es vist i referenciat, i no és de confiança si no està vinculat pels enllaços hipertextuals a una xarxa social.
- Cada autor i/o lector deixa de ser part d'una audiència de massiva per distinguir-se en petits grups temàtics o d'afinitat, pel que diem que existeix un coneixement més directe del públic.
Per poder lleguir el article feu un click aquí.
Google Notebook
Google Notebook el podriem definir com un bloc de notes virutal amb el qual podem crear anotacions de webs o comentaris sobre aquestes, alhora que podem copiar fragments de text o imatges de la pàgina que registrem. Totes aquestes anotacions quedaran registrades als servidors de Google en el nostre espai, sense estar associats al navegador i a l'ordinador en el que treballem.
S'instal·la com una extensió de Firefox o d'Internet Explorer, ampliant, d'aquesta manera, la funcionalitat del navegador possibilitant la relació d'algunes tasques que d'entrada aquests programes no poden fer.
A més, l'aplicació permet crear diverses seccions que ens ajuden a classificar millor les anotacions realitzades. Fins i tot podem crear més d'un Notebook i si ens cal podrem convidar a altres persones a registrar adreces, amb la qual cosa podrem tenir Notebook individuals i de grup.
S'instal·la com una extensió de Firefox o d'Internet Explorer, ampliant, d'aquesta manera, la funcionalitat del navegador possibilitant la relació d'algunes tasques que d'entrada aquests programes no poden fer.
A més, l'aplicació permet crear diverses seccions que ens ajuden a classificar millor les anotacions realitzades. Fins i tot podem crear més d'un Notebook i si ens cal podrem convidar a altres persones a registrar adreces, amb la qual cosa podrem tenir Notebook individuals i de grup.
Del Web 1.0 al Web 2.0
Web 1.0:
1. Utilitza pàgines HTML, estàtiques i poc actualitzables
2. [Publicar] És un sistema de gestió de continguts
3. El seu concepte clau és la interactivitat
4. Per a classificar la informació utilitza directoris (taxonomia) que és una classificació en categories jeràrquiques (ex: Tripodos)
5. Només permet l'agregació de la informació
Web 2.0:
1. Utilitza sistemes XML de sindicació i agregació de la informació
2. [Participació] Afavoreix la xarxa social mediada per les eines tecnològiques. Aquestes webs acostumen a ser llocs de trobada socialment actius (ex: Wiki) i amb un sentit bidireccional (RESTful i SOAP)
3. El seu concepte clau és el prosumer (producer + consumer)
4. Per classificar la informació utilitza etiquetes (falconomia) en un espai horitzontal i descentralitzat (ex: del.icio.us, Flickr, YouTube)
5. Utilitza sistemes que permeten la sindicació i l'agregació, és a dir, que comparteixen la informació amb altres usuaris que poden usar-la en un lloc diferent de l'original
1. Utilitza pàgines HTML, estàtiques i poc actualitzables
2. [Publicar] És un sistema de gestió de continguts
3. El seu concepte clau és la interactivitat
4. Per a classificar la informació utilitza directoris (taxonomia) que és una classificació en categories jeràrquiques (ex: Tripodos)
5. Només permet l'agregació de la informació
Web 2.0:
1. Utilitza sistemes XML de sindicació i agregació de la informació
2. [Participació] Afavoreix la xarxa social mediada per les eines tecnològiques. Aquestes webs acostumen a ser llocs de trobada socialment actius (ex: Wiki) i amb un sentit bidireccional (RESTful i SOAP)
3. El seu concepte clau és el prosumer (producer + consumer)
4. Per classificar la informació utilitza etiquetes (falconomia) en un espai horitzontal i descentralitzat (ex: del.icio.us, Flickr, YouTube)
5. Utilitza sistemes que permeten la sindicació i l'agregació, és a dir, que comparteixen la informació amb altres usuaris que poden usar-la en un lloc diferent de l'original
Subscriure's a:
Missatges (Atom)