"La interacció entre les tecnologies de la informació i la comunicació i la societat xarxa: un procés de canvi històric", Manuel Castells

Paradigmes tecnològics
Els sistemes tecnològics evolucionen gradualmentfins que hi ha un gran canvi qualitatiu: una revolució tecnològica que introdueix un nou paradigma tecnològic. Un nou paradigme integra descobriments en un sistema coherent de relacions caracteritzats per la seva sinergia; tant mateix, organitza la gamma disponible de tecnoogies al voltant d'un nucli que incrementa el rendiment de cada una d'aquestes. És a dir, que a l'entorn del nucli d'una revolució tecnològica, en diversos camps convergeixen i s'agrupen tecnologies.

L'informalisme com a nou paradigme tecnològic
- El nou paradigme tecnològic, l'informalisme, sorgeix de la Revolució de les Tecnologies de lla Informació.
- Aquest nou paradigme és important perquè ha eliminat els nous paradigmes, com l'Industrialisme.
- Al llarg de tota la Història sempre ha estat important la informació i els seus soports tecnològics, però el que és nou d'aquest nou paradigme és la tecnologia pel processament de la informació i l'impacte que té aquesta.
- L'informalisme guarda relació amb les revolucions de la microelectrònica i l'enginyeria genètica. Alhora, la microelectrònica (microxips, ordinadors, telecomunicacions) i la enginyeria genètica (descodificació i recombinació del DNA) tenen una convergència teòrica al voltant del paradigme analític de l'activitat en xarxa, l'autoorganització i les propietats emergents; a part si no hi hagués aquesta relació el projecte Genoma Humà no s'hagués pogut completar.
- Característiques de l'informalisme:
a) la seva creixent capacitat de processament tant en termes de volum, com de
complexitat i velocitat gràcies al disseny dels circuits integrats, cosa que ha comportat una reducció en el cos de l'operació.
b) La seva capacitat de recombinació, sobretot tractant-se d'Internet.
c) La seva flexibilitat en la distribució que podra disposar de la capacitat de comunicar-se ne xarxa des de qualsevol indret.

La societat xarxa
- L' informalisme proporciona les bases socials per a un tipus determinat d'estructura social: la societat xarxa, conformada per xarxes d'informació. Les tecnologies augmenten la flexibilitat inherent a les xarxes.
- Les xarxes distribueixen l'activitat i la presa de desicions de node en node seguint un patró interactiu. La importància relativa d'un node rau en la seva capacitat d'aportar a la xarxa informació rellevant.
- Les xarxes segueixen una lògica d'interacció i una lògica binària (inclusió/exclusió).
- La xarxa és un autòmat, és a dir, està programada perper uns actors socials i unes institucions, però imposen la seva lògica estructural.
Estructures fonamentals de la societat xarxa:
1. L'economia global constituïdes sobre xarxes de producció i gestió (xarxes interconnectades i empreses xarxa), caracteritzades per la col·laboració. La complexitat d'aquestes xarxes només pot ser gestionada amb les eines de l'informalisme.
2. La individualització del treball, valorat en funció del a capacitat de reprogramació (món de creativitat i destrucció).
3. L'hipertext (Internet i multimedies) que constitueixen la font de la virtualitat real.
4. La política es converteix en una aplicació de l'hipertext.
5. Canvia la pràctica de l'espai (enllaça indrets allunyats) i del temps (temps atemporal que és igual a compresió i desdibuixament).
6. Els estats nació construeixen institucions internacionals i supranacionals de governança compartida. A més, el procés de descentralització augmenta la flexibilitat en la direcció dels afers públics.

Gènesi del a societat xarxa
La societat xarxa surt de la conincidència accidental.
1. La Revolució de les Tecnologies de la Informació (1970).
2. Procés de reestructuració socioeconòmica (capitalisme-estatisme) gràcies a les transformacions del capitalisme (roductivitat informacional, desregulació, liberalitatzació, privatització, globalització i interacció en xarxa).
3. La redifinició del contracte social entre l'individu i l'estat, i l'individu i el món corporatiu, pels moviments socials de 1960-1970 als EUA.
Gènesi de l'informalisme
1. La Segona Guerra Mundial i la Guerra Freda, on es van produir i desenvolupar la major part de descobriments:
· mercats militars (Advanced Research Projects Agency del Pentàgon, gràcies al qual es va
crear Arpanet, Nationals Laboratorios)
· universitats, centre de recerca d'hospitals i centres sanitaris (Revolució biològica)
2. Empreses de recent creació, que es van convertir en corporacions gegants (ex: Apple) o grans empreses que s'havien reinventat (ex: Nokia).
3. La transformació cultural, la qual actuava mitjançant la cooperació, campartint i seguint la lògica dels codis lliures i les xarxes horitzontals.

Dins un cercle virtuós
La tecnologia i la societat es troben dins el mateix procés històric de canvi. Així mateix, l'informalisme és el paradigme tecnològic sobre el qual s'està formant l'estructura social, tot i que el progrés d'integració és desigual a tot el món, ja que tot depén de l'entorn institucional
s que propicien la innovació i el canvi tecnològic que propicien cada país. La innovació, tan cultural com tecnològica, és l'origen del desenvolupament informacional; i en la llibertat de l'informacionalisme, la ciència i el poder estan interrelacionats dins un cercle virtuós.

Per poder lleguir el article feu click aquí.